Tal i com em vau demanar , us passo la poesia que us vaig llegir al final de la reunió de pares.
Aprofito per agrair-vos la paciència i les mostres d'afecte rebudes.
Sóc un infant
Sóc un infant,
sóc com tu,
un individu únic
amb úniques maneres
de percebre,
d’interpretar
i d’expressar-me.
M’agrada expressar-me,
sé expressar-me.
M’agrada parlar, sé parlar.
M’agrada riure, sé
riure.
De vegades ploro, sé
plorar.
Les coses de cada dia
són importants per mi.
a partir d’elles conec
el món.
L’afecte, el joc, la
fantasia...
són aliments que em fan
créixer.
Sóc un individu en
transformació,
com tu, com vosaltres.
... No deixeu que perdin mai la innocència, la tendresa i la vivor dels
vostres fills. Tots hauríem de guardar una mica d'infant a dins...
Una forta abraçada,
Laura
1 comentari:
Gràcies Laura,
el teu poema m'emociona cada cop que el llegueixo.
Publica un comentari a l'entrada